polissó -ona m i f

Definició

1  Noi, noia, entremaliat, malcreient.

2  Persona que s’embarca clandestinament en un vaixell o un avió sense pagar el passatge.

«Fer es joc des polissons, que fugen quan estan rodons»: anar-se’n d’una casa tot d’una que hi han acabat de menjar gratuïtament (Mallorca).

Etimologia

Del francès polisson, antigament ‘lladreguet’, d’on modernament ‘nen entremaliat‘ i ‘el qui s’esmuny en algun lloc sense autorització’, derivat de polir en el sentit de ‘furtar, robar‘, com té també en argot català.

Usos

  • L’estuari del riu deixava que el iot avancés confiadament. A la fi, vam sortir a mar obert. El iot, per les seves característiques, no es podia endinsar gaire a alta mar. L’Alcides era al pont amb el tal Nunes, que continuava amb la seva gorra i les seves patilles. Jo, estirada en una butaca collada a la paret de la cabina, rumiava que tornava a fugir per mar. Almenys, aquesta vegada, no ho feia arraulida i amagada en qualitat de polissona.

    Lluís-Anton Baulenas, Noms a la sorra (Barcelona: Columna, 1995), pàg. 162

Tema de la setmana

Manlleus extrets de Noms a la sorra, de Lluís-Anton Baulenas, a càrrec de Cathy Ytak, rodamotaire convidada de la setmana.

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

mandiocacautxú