Polir té el sentit de ‘furtar, robar’ en l’argot català i en el francès, d’on es derivà el francès polisson, nom, antigament [1616], d’una mena de ‘lladregot, noiet lladre’, d’on el francès modern polisson, ‘nen entremaliat’, ‘persona impertinent’, ‘el qui s’esmuny en un lloc sense autorització’ > polissó, avui especialment mallorquí, ‘entremaliat, nen dolent’, -ona, ‘nena dolenta’: «és una polissona», o bé una polissarda, Andratx (1964); la introducció especial en el català de les Illes pot comprendre’s per la freqüència de polissons que s’embarcaven en petits vaixells, d’amagat, des de Marsella, i compareixien a Sóller, Andratx, Palma o Eivissa com a immigrats clandestins. Polissonada ‘geni entremaliat’: «Alerta a la volta de la costa, que la mula no hi veu.—Millor que Vossa Mercè! Molta polissonada, té ella!», Llorenç Vilallonga (Bearn XVIII).
Joan Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, vol. VI, entrada ‘polir’, pàg. 645
Comentaris recents
mestre de cases
No descarteu que no estigui relacionada amb l'expr...
mestre de cases
Segons Trinidad Escudero Alcamí, que ha estudiat ...
mestre de cases
... allò semblava un sarau de dàlies. ???...
mestre de cases
—Espavila’t, perquè aquest ...
paret seca
I quan plou a Mallorca com en diuen de la pedra en...