Definició
(col·loq) Embriaguesa, borratxera.
Alternant la cervesa amb la vodka, van acabar agafant un bon pet.
També es pot usar com a adjectiu, amb estar o anar:
El teu veí va més pet que de costum.
Després de sopar estava ben pet i només deia disbarats.
Etimologia
Usos
El Rafael, quan el vaig conèixer, tenia quelcom que em recordava l’avi. Sembla un home d’aquests clàssics de les vinyetes de matrimonis dels cinquanta, tan guapo. Un dia li vaig dir «no em trobo bé, així que no vinguis a les vuit del matí completament pet» i ell va aparèixer a les vuit begut i fumat i taral·lejant «com m’hashhh diii-t, he vingut a leshhhh vu-iiittt, no molt pet». Chaplin ja ho va dir; la vida és tan curta que només ens arriba per ser amateurs de gairebé tot.
Roser Amills, «L’anunci», dins Els caus secrets. Antologia d’escriptors dels Països Catalans posteriors al 1972, a cura de Sebastià Bennasar (Palma: Moll, 2013), pàg. 37Al final, entre crits i rialles, lo Pep del Xec se va envalentir. Era el que anava més pet de tots, i de bon tros, i se va posar assegut damunt la bóta de Manet, que encara restava allí al mig de la colla. Bramant com un animal va dir:
Andreu Carranza, Anjub: confessions d’un bandoler (Barcelona: Edicions 62, 2000)
—Ui! Si ho sabéssiu! Jo l’altre dia… Ha, ha, ha… Sí, sí, al molí de don Cinto!… Allí mateix!, si ho sabéssiu… Ui, ui!
Tema de la setmana
Aquesta setmana anem pets!