pedrís m

Definició

Banc fet de pedra o de maons.

Seia en un pedrís del jardí. Posar pedrissos en un passeig.

Usos

  • Els qui s’havien de llevar a una hora desacostumada, l’avisaven [el vigilant del barri] col·locant al pedrís de la porta un nombre de pedres iguals a l’hora a la qual volien que els desvetllés. Això originava enrabiades, perquè sovint els bromistes nocturns es divertien traient o afegint alguna pedra.

    Ferran Canyameres, Quan els sentits s’afinen (1959), dins Obra completa I (Barcelona: Columna, 1992), pàg. 82
  • Sospito que si jo escric és perquè miro. Sempre he pensat que, com a fruit dels meus viatges a peu, més que llibres m’agradaria fer pel·lícules, que recollissin sobretot les cares de la gent, la dona que puja el carrer, els vells asseguts al pedrís, amb aquell lent moviment dels caps, les mans, i les tan expressives immobilitats generals i sobtades —una conversa tan cinematogràfica que el so no és necessari.

    Josep M. Espinàs, «Amics», dins Inventari de jubilacions (Barcelona: La Campana, 1992), pàg. 154

Tema de la setmana

Un pedrís fet de paraules

Enllaços

Un comentari a “pedrís”

  1. Jordi Peradalta — Salt, Gironès

    M’ha sorprès que no es faci referència al que a casa és el pedrís per antonomàsia: el taulell o taula llarga (antigament de pedra o marbre) que es fa servir a la cuina per preparar els menjars.

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

una pedra a la sabatatron