Sempre pendents de les paraules, enganxats a la Literatura amb un quadern i una ploma, com una obsessió. ¿I tot per què? ¿Per sortir en un llibre de text, per figurar en vuit retxes en una enciclopèdia, per donar nom a un carrer o tenir una estàtua en una plaça plena de coloms?

Ponç Pons, El rastre blau de les formigues (Barcelona: Quaderns Crema, 2014), pàg. 73

Incomunicats com estàvem per via directa [amb Menorca], els primers mesos havíem de recórrer a una correspondència a través de la Creu Roja, que tenia organitzat, des de Ginebra, un servei de correus —controlats i molt magres— entre la zona republicana i la «nacional». Les cartes quedaven reduïdes a un imprès que contenia el nom i l’adreça del remitent i del destinatari i un petit espai en blanc on es podia escriure fins a set o vuit retxes de notícies familiars.

Francesc de B. Moll, Els altres quaranta anys (1935-1974) (Palma: Moll, 1975), pàg. 46