En general, em sento més de gust escrivint que no pas parlant amb els lectors; les presentacions m’incomoden una mica. Jo crec que l’escriptor ha d’escriure i prou. Per això no em desplau ser un escriptor perifèric, d’aquells que no són gaire presents a la vida pública, ni als mitjans de comunicació.

Josep Vallverdú entrevistat a Serra d’Or, març 2001, p. 14

Demano al cambrer una cervesa sense més —a Alemanya!—, però sap interpretar la meva mirada i sense immutar-se me n’ofereix una de negra, com si sabés que m’agraden. Me la prenc de gust. I llavors encara em menjo, amb una gana pantagruèlica, un plat de tortel·linis farcits de bolets. No són ni les deu del matí. Oh, com canvio quan em deixen anar sola pel món. Val més viatjar amb la panxa plena, em dic per donar-me ànims.

Simona Škrabec, Torno del bosc amb les mans tenyides (Barcelona: L’Avenç, 2019), pàg. 68