No ens vam enamorar a primera vista, però l’atracció i la sintonia van ser pràcticament immediates. La Laura tenia una mirada profunda però turbulenta, que contrastava amb els moviments ràpids de les seves mans. M’agradava que no cregués convenient decorar-ne els dits amb anells aparatosos i de fireta, com sí que feien la majoria de les seves amigues, i també la seva manera d’expressar-se, amb frases curtes, segures i contundents.

Jordi Nopca, La teva ombra (Barcelona: Proa, 2019)

Sentien caure la pluja i parlaven de si el mal temps faria espantar els pocs turistes que encara s’aferraven a seguir anant al llac, quan de sobte van sentir crits a fora. Algú demanava ajuda: s’havia trencat el dic. Tots els veïns van sortir, però mentre taponaven un forat, se’n feia un altre uns quants peus més enllà. Van estar hores intentant recompondre aquella escullera de fireta que tant els havia costat fer. I tots s’hi van entregar en cos i ànima perquè sabien que allò era l’únic que els separava del desastre.

Laia Fàbregas, No escriuré la teva història (Barcelona: Empúries, 2021)