catxa f

Definició

En un joc d’envit, fet d’apostar com si hom tingués un bon joc sense tenir-lo.

Etimologia

D’origen incert, sembla relacionat amb acatxar i mots emparentats com ara acotar, amb possible relació amb el llatí coactare, ‘ajuntar, estrènyer’.

Usos

  • Antoni: No em creus, oi? Penses que tot això que t’he dit és una catxa.
    Director: ¿Una què?
    Antoni: Una catxa.
    Director: ¿Una catxa?
    Antoni: ¿No saps què és una catxa?
    Director: No.
    Antoni: Quan jugues al pòquer i vols fer creure que tens bon joc però en realitat no en tens, fas una catxa.

    Jordi Galceran, El crèdit (Barcelona: Edicions 62, 2014)
  •    —Estem disposats a anar als tribunals —va dir l’advocat vaticà sorgint de la son—. Fins a les últimes conseqüències. —I va tornar al seu estat proper al nirvana.
       —On són, les proves?
       —Si el senyor Pierre Grossmann no s’avé a un tracte, les coneixeran als tribunals.
       El senyor Saulnier es va aixecar d’una revolada, indignat:
       —Això és una catxa!
       Monsenyor Gaus es va aixecar imitant l’esbranzida de l’altre:
       —Molt bé: ens explicarem als tribunals. —Gèlid—: Senyors…

    Jaume Cabré, «La negociació», dins Viatge d’hivern (Barcelona: Proa, 2000), pàg. 216

Tema de la setmana

Paraules acabades en txa per acabar l’any… Bones festes! Cuideu-vos. Tornem l’11 de gener.

Enllaços