fer-se’n l’estella

Definició

Advenir a algú molt de perjudici (d’alguna cosa), sortir-hi perdent; pagar cara una cosa.

Va voler entaular un plet i se n’ha fet l’estella; ho ha perdut tot.

Origen de l’expressió

Segons Joan Amades al Refranyer català comentat (1951), «Significa morir-se. Els frares de Poblet permetien als veïns de diferents pobles d’anar a treure llenya dels rics boscos del monestir, amb la condició que per cada carretada o càrrega d’animal de bast havien d’anar al monestir a donar-ne una branca als frares» (vist a la Paremiologia catalana comparada digital).

Usos

  • [11 de novembre de 1918]  Carles Serra (en Carlitos) ha de mantenir sempre per força un posat greu i sever. Si té la desgràcia de posar-se a riure, està fet d’una manera que li pot venir un singlot d’una durada indefinida, d’efectes dolorosíssims. Els metges li han dit: si riu, se’n farà l’estella. Sembla que quan riu i li ve el singlot n’hi ha per a llogar-hi cadires. Al cap d’una hora o dues tothom fuig, perquè té la sensació que es morirà indefectiblement.

    Josep Pla, El quadern gris (Barcelona: Destino, 1966), pàg. 413
  • Va trigar molts anys, a tornar, i mentrestant, la seva dona, que es deia Penèlope, i que feia un goig que enamorava, tenia una colla de pretendents, que volien ocupar el lloc del seu marit —al tàlem i al tron—, adduint que d’aquest se n’havia fet l’estella i que no se’n cantaria mai més gall ni gallina.

    Albert Jané, «Ulisses i Penèlope», dins Noranta-nou contes (Barcelona: Columna, 1995), pàg. 13

Tema de la setmana

Si d’algú se’n fa l’estella, malament rai. Aquests dies veurem més expressions en què algú o altre surt perjudicat.

Enllaços

Temes i etiquetes

Un comentari a “fer-se’n l’estella”

  1. Ramon Torrents

    Fer-se’n l’estella

    L’11 de novembre de 1918, al Quadern gris, de Josep Pla, llegim una nota dels editors que diu:

    «Fer-se’n l’estella: tenir-ne molt de perjudici, sortir-ne perdent; morir-se (Empordà, Vallès, Barc., Penedès). No cal que pensi en cap negoci en vint-y-quatre hores si no se’n vol fer l’estella, Ilustr. Cat. 1882, 26. Un mal de ventre fort que té l’euga… que si no se li lleva de pressa, prou se’n farà l’estella aviat, Joan Freixes (Catalana, i, 370) Diccionari Català-Valencià-Balear.

    La definició i els exemples del Diccionari Català-Valencià-Balear amplien visiblement els valors que dóna RodaMots al’expressió «fer-se’n l’estella».

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

estellat -adatocar-li el rebre