Definició
Sorprendre fortament, produir una commoció sobre l’ànim d’algú.
Els bombers van quedar frapats quan es van adonar de la magnitud de l’incendi.
Etimologia
Del francès frapper, mateix significat (entre altres).
Usos
Fa anys Eduard Márquez es va quedar frapat per una història que explica Montserrat Roig a L’agulla daurada. En ple setge de Leningrad, durant la Segona Guerra Mundial, un guia de l’Hermitage continuava explicant els quadres davant dels marcs buits. Aquesta idea va impressionar l’escriptor: «Vaig trobar que era un bon punt de partida i vaig canviar d’art. En lloc de pintura, vaig aprofitar el meu entusiasme per la música».
Ada Castells, «Eduard Márquez escriu de la bellesa en l’horror» (Avui, 16 de setembre del 2003)Un amic, enginyer de cinquanta anys, un bon dia m’explicava un episodi una mica confús amb l’Ajuntament de Barcelona, i va concloure: «Vaig quedar molt frapat». A banda de l’origen francès, és una paraula ben construïda. No diu frappé, que seria un grop dins de l’idioma. També l’adjectiu frapant està ben format. No és una paraula imprescindible, en català tenim sorprenent o sensacional, entre moltes altres. Però els parlants són obstinats i maniosos, tenen els seus tics, i se’ls ha de respectar: tota la vida han dit frapar i ho volen continuar dient. No és cap mal.
Enric Gomà, El català tranquil. Un manifest (Barcelona: Pòrtic, 2021), pàg. 48
Tema de la setmana
Enric Gomà ha publicat el llibre (un manifest, en diu al subtítol) El català tranquil, on proposa que es recuperin o acceptin paraules i expressions «vives, populars i ben construïdes», però fins ara no normatives i, per tant, estigmatitzades. Aquesta setmana en recollim una mostra (acompanyada dels arguments que dona en defensa d’aquests mots, segons que veurem als escreixos, que reprodueixen breus fragments del llibre).