Continua parlant molt fluixet. La situació és còmica, ens mirem sorpresos però ningú no gosa dir-li que no se’l sent. La gent estira el coll i tothom mira de no fer cap soroll, no el sent ni el coll de la camisa. Total, que com si no haguéssim sentit res.

Francesc Serés, La pell de la frontera (Barcelona: Quaderns Crema, 2014), pàg. 39

De petit, sempre vaig pensar que m’havien refusat perquè el dia de l’examen d’ingrés no m’havia sentit ni el coll de la camisa.

Oriol Martorell, Diàlegs a Barcelona 34 amb Francesc Bonastre (Ajuntament de Barcelona, 1990)