Els soldats van restar tots plantats, tornats de fusta, mentre el rei, en camisa, vinga saltar i ballar enmig de la plaça, i tot eren bots i giravolts sense poder-se deturar i la camisa li voleiava, i podeu comptar tota la gent com reia per les butxaques. De la manera que va poder, el rei va dir que el perdonés, però que el fes parar de ballar.

Joan Amades, Folklore de Catalunya (Barcelona: Selecta, 1982)

Quan la maquinària fou posada en moviment es produí un tal desori que encara hi ha gent que se’n recorda com si fos ahir. Saló, en calçotets llargs, i la senyora Emília, en camisa, sortiren al balcó vociferant, desesperats. Gairebé tot el barri es despertà. Aparegué el sereno Cama amb el xuixo i el fanal, més mort que viu. El sereno, mut, examinà la situació, de reüll, des de la cantonada del carrer de l’Estrella, però a l’últim no tingué més remei que fer acte de presència.

Josep Pla, El meu poble,  dins El meu país (Barcelona: Destino, 1968), pàg. 652