estavellar v

Definició

Fer trossos una cosa llançant-la violentament contra una altra, pegant-hi un cop o cops, etc.

La moto s’estavellà contra un arbre.

(fig.)  S’estavellà contra l’adversitat.

Usos

  • Pujol ha estat obsessionat per arrabassar l’alcaldia de Barcelona als socialistes. Per a aquesta empresa no ha dubtat a cremar els seus millors consellers, que, més tard, es veu obligat a repescar un cop s’han estavellat en l’intent.

    José Antich, El virrei (Barcelona: Planeta, 1994), pàg. 320