El pagès d’aquí —com probablement el pagès dels països vells— té una considerable, mineral insensibilitat per a l’emoció social. En principi creu que els altres no li poden donar res, no li poden ésser de cap utilitat. Els altres formen la cosa col·lectiva, i en tot el que és col·lectiu, el que forma part del comú, hi ha sempre —diuen— un misteri per a desentranyar, hi ha gat amagat.

Josep Pla, Els pagesos (Barcelona: Destino, 1968)

   —Pensi que es dediquen sobretot a aliments, fruita i carn especialment. Tot plegat no val la pena, i les grans cadenes alimentàries en tenen el control.
   —Tipus McDonald?
   —Sí, tipus McDonald. I que uns penjats, com aquells quatre, és difícil que se’n surtin. Que pot ser, però que és estrany.
   —En resum, que vostè ensuma que hi ha gat amagat.
   —Sí.
   —I què pensa fer?
   —Si hi ha roba bruta, desmuntar la barraqueta.
   —I què passarà amb els meus diners?
   —Si cal, senyora Costa, els hi prendré.

Isabel-Clara Simó, Una ombra fosca, com un núvol de tempesta (Barcelona: Columna, 1992)