anomenada f

Definició

Fama, reputació.

Bona anomenada. Mala anomenada.

Va presentar el seu llibre un dramaturg de molta anomenada.

Usos

  • Com neu que es fon, passaren ta anomenada i glòries,
    i si una tomba et resta, sols l’ona sap on és.

    Jacint Verdaguer, L’Atlàntida (1877), cant vuitè, «L’enfonsament»
  • Al començament, la senyora Gontxarova no es va fiar d’aquell home de mala anomenada que li demanava la mà de la filla. Era pobre, gaudia d’una pèssima reputació, escrivia versos. I un bon poeta, pensà, de ben segur que és un mal marit.

    Montserrat Roig, L’agulla daurada (Barcelona: Edicions 62, 1985)