bigarrament m

Definició

1  Combinació desordenada i discordant de colors.
2  Conjunt desordenat i heterogeni.

Al seu discurs, Berlusconi va presentar un bigarrament d’idees molt poc clares.

Etimologia

D’origen incert, procedent probablement del francès bigarré o l’occità bigarrat, d’etimologia també obscura

Usos

  • Molts dels escriptors preguntats addueixen que a la xarxa hi ha de tot, fins al punt que no t’ho acabaries ni en tota una vida de dedicació plena. Aquesta totalitat inabastable aclapara els uns i deprimeix els altres. Els uns, com Vicenç Villatoro, s’adonen que s’hi enganxarien i es dosifiquen les visites. Els altres, com Narcís Comadira, troben que aquest bigarrament formidable oculta la vulgaritat.

    «Bartleblys d’Internet» (Avui, 2 de maig del 2000)

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

veralllagut