Tant com durà la monarquia a Espanya, els diaris del país hagueren de vendre’s, per disposició governativa, a 5 cèntims l’exemplar; costà Déu i ajut aconseguir que fos permès de vendre’ls a 10; i ja érem en plena segona república quan per primera vegada es pogueren vendre a 15.

Gaziel, Història de «La Vanguardia» (1884-1936) (París: Edicions Catalanes de París, 1971 [escrita originalment el 1964, reeditada per L’Altra Editorial el 2016]), pàg. 52