El calvari que era dirigir La Vanguardia durant aquells anys [1919-1936], només el sé jo. Pel fet de ser una fortalesa tan ferma i esquerpa, vistent des de tot Catalunya, la cobejava tothom.

Gaziel, Història de «La Vanguardia» (1884-1936) (París: Edicions Catalanes de París, 1971), pàg. 103