guimbar v

Definició

Anar corrent, saltant, ballant, alegrement, com els infants o com el bestiar jove.

Quin fart de guimbar, aquests xiquets!

Usos

  • Posseïdor d’una informació increïble, sovint personalment autenticada, [Carles] Sentís passa d’un registre a un altre amb l’agilitat pariona a un exercici circense; salta del temps a l’eternitat, guimba de la prehistòria a la globalització, és un especialista de la no especialització, que fet i fet és l’especialitat més costosa. Cada un dels seus articles comporta una lliçó, millor dit, un curs sencer impartit per un periodista que, per dir-ho a la manera orsiana, transcendeix l’anècdota a categoria.

    Sempronio, «Carles Sentís estrena segle» (Avui, 1 de maig del 2000)