Definició
1 Cruixit de les dents en fregar les de dalt amb les de baix.
2 (per ext.) Soroll aspre que es produeix en refregar dues superfícies dures l’una contra l’altra.
La clau era rovellada i girava dins el pany amb escarritx.
Usos
Comprovem que
buida és l’esperança,
quin escarritx d’engany
es guarda en cada mot.Emmascarem la por,
Montserrat Abelló, Foc a les mans (Barcelona: Columna, 1990), pàg. 33
i cap pregunta
ja no ens surt dels llavis.