Definició
Tros de roba mig separat per un estrip de la resta d’una peça de vestir; pedaç mal cosit.
Michelangelo Pistoletto va fer una obra que es deia «Venus dels parracs»: era una estàtua de Venus nua envoltada de parracs.
Etimologia
Pot ser preromà, o bé derivat d’esparracar, emparentat amb l’italià sparare (estripar), derivat negatiu del llatí parare (arranjar), influït per algun parònim, com l’occità abracar (escurçar).
Usos
Paisatge mort duem dins
ara que les campanes toquen
a silenci. Parracs de temps
se’ns adhereixen, a penes
cobrint cossos cansats.Silents, a l’espera
Montserrat Abelló, Foc a les mans (Barcelona: Columna, 1990), pàg. 37
que se’ns reveli
el mot final.