Definició
Persona humana amb relació a qualsevol altra; els nostres semblants.
Estimar el proïsme com a si mateix.
Al Llibre de l’Orde de Cavalleria (1275), Ramon Llull va escriure: «Temerà hom injuriar son proïsme».
Etimologia
Del llatí proxĭmus, ‘pròxim’, superlatiu de prope ‘prop’.
Usos
Reconec que Don Toni de Bearn és intel·ligent, culte i molt senyor, cert; però, des del punt de vista moral, presenta moltes deficiències: se sent superior a tothom qui l’envolta i fa ostentació d’aquesta superioritat humiliant el proïsme de paraula i, en massa ocasions, acudint a la violència física.
Josep A. Grimalt, «Vindicació de N’Aina Cohen» (Diari de Balears, 25 de gener del 2001)