Al capdavall va treure un munt de fulls de paper d’àmatl lligats amb un cordill, que jo maldava per tallar amb el meu trempaplomes mentre ell, amb la seva desesperant paciència secular, per l’altra banda en desfeia els nusos. Era un manuscrit en la nostra grafia del segle setzè, però redactat en nàhuatl.

Avel·lí Artís-Gener, Paraules d’Opòton el Vell (Barcelona: Edicions 62, 1979 [1968])

Aquella tarda, Vives i Puig s’havien quedat sols a la xabola. Vives s’entretenia clavant a la sorra un tallaplomes de fulla llarga i estreta. Tot d’una, després de llançar amb força el tallaplomes, que s’enfonsà fins al mànec, repetí la pregunta:
   —Com vares poder arribar a coronel? No ho he entès mai.

Agustí Bartra, Crist de 200.000 braços (Barcelona: Proa, 1974)