romança f

Definició

1  Composició musical, vocal o instrumental, generalment d’un elevat to líric o romàntic.

2  Cançó lírica introduïda d’una manera destacada en el context d’una òpera o d’una sarsuela.

La soprano va interpretar una romança amb molt de sentiment.

Etimologia

De l’italià romanza, i aquest, del francès romance, pres, al seu torn, del castellà romance, mateix significat, llatí romanice, ‘a la romana’.

Usos

  • Que em perdoni el lector si no en record els noms [dels autors del llibret de la sarsuela Katiuska], i ara no tenc a mà una obra de consulta on trobar-los. La música és de Pablo Sorozábal. Una de les seves romances, «Calor de nido», diu textualment: «He cruzado en los inviernos Rusia entera / cuando el lobo baja al lugar. / Y otra vez al sonreír la primavera / y el almendro de flores al nevar…». Com veis, comparteix la imatge de la neu amb l’immortal vers de la nostra poetessa [Aina Cohen]: «Els ametllers floreixen talment una nevada».

    Josep A. Grimalt, «Els ametlers, en efecte, floreixen a l’hivern» (Diari de Balears, 28 de gener del 2001)

Temes i etiquetes