bocafluix -a adj

Definició

Que diu fàcilment allò que caldria callar, que tot ho xerra, bocamoll.

El teu cosí és un bocafluix que ni tan sols sap guardar un secret.

Usos

  • L’Osbert Cogul estima l’Elma Dosquers. L’Elma Dosquers estima l’Osbert Cogul. Fins aquí tot és normal. El que ja no ho és tant és que van haver de matar les seves parelles respectives per poder estar junts. La policia, malgrat la porfídia dels seus inspectors, no va esbrinar mai la veritat. Fins que algun lector bocafluix no els delati. Perquè sempre hi ha gent disposada a malmetre la felicitat dels altres.

    «Enveja», dins Zugzwang (Barcelona: Quaderns Crema, 1995), pàg. 59

Temes i etiquetes