volva f

 / 640

Definició

1  Partícula petita i lleu d’un cos que l’aire s’emporta fàcilment, que està en suspensió en l’aire, en un líquid; filament, pellofa, etc., diminuts.

Tenir una volva a l’ull. Un líquid ple de volves.

2  Floc de neu.

Etimologia

Probablement del cèltic gàl·lic ulva, ‘polsim, filagarses’.

Usos

  • La claror d’hivern que entra pels finestrals es capbussa darrere els visitants que s’allunyen. L’individu de la pregunta recula cap a la sortida. I el vigilant, bressolat per les primeres volves de neu, badalla com un lleó marí.

    Eduard Márquez, «Natura òrfena», dins Zugzwang (Barcelona: Quaderns Crema, 1995), pàg. 90

  • I una tarda que queien quatre volves de neu, l’Alba, que rentava fora, va redreçar-se sobresaltada en sentir uns grans espetecs al cobert. En precipitar-s’hi, va veure en Dídac enfilat dalt del tractor, d’on li somreia.
       —L’has reparat!

    Manuel de Pedrolo, Mecanoscrit del segon origen (1974)

L'escreix