renegar v

Definició

Dir renecs o blasfèmies.

Quan la veu, per escandalitzar-la, renega.

Usos

  • A més, caldria confirmar allò que es deia de la joventut de Gaudí, de quan amb altres companys anava a la sortida de les esglésies a renegar per tal d’escandalitzar les ànimes pies que sortien de missa.

    Jordi Castellanos, «Salvem Antoni Gaudí!» (Avui, 20 de març del 2000)
  • És veritat que tu renegaves com un carreter, bevies com un descarregador de moll, cridaves com una verdulera i fornicaves com un mico.

    Joan Puig i Ferreter, Servitud. Memòries d’un periodista (1926)