percaç m

Definició

1  Percaçament, acció de percaçar; la cosa percaçada.

2  Contratemps, incident inesperat i desagradable.

Sempre li passen percaços: avui li han robat la cartera.

percaçar  (v)

Cercar amb ardor, perseguir la consecució d’alguna cosa.

Al segle XV, els cristians percaçaven tot el mal que podien a jueus i musulmans.

Aviat, les pessetes seran molt percaçades.

Usos

  • Nova sang arriba al meu cervell
    i em sent tibar la pell,
    i em torna a la memòria
    temps de caça de peixos i d’ocells
    de joves i de vells…
    Però ara és altra història?
    Tot i així, un qualsevol fracàs
    em posa en el percaç
    del record sense glòria.

    Ovidi Montllor, «Bon vent i barca nova!» (1979)

Tema de la setmana

Cançons d’Ovidi Montllor (1942-1995)

Temes i etiquetes