gropellut -uda adj

Definició

1  Que té grops; mancat de finor.

El bastó de l’avi és molt gropellut.

2  Grosser, mancat de refinament, de civilitat [Mallorca].

grop  (m)

Nus de la fusta format per una concreció dura i en certa manera dissociada del teixit del tronc de l’arbre.

Als taulons que ens van deixar es veuen els grops.

Usos

  • Amablement ha rebutjat les entrevistes, excusant-se en el cansament del viatge i en la salut prou delicada —«un cor feble com el sospir d’una novícia dins d’un cos massa fort i gropellut, incapaç de fer-li els compliments que caldrien…»— i s’ha negat a concedir una roda de premsa, tal com insistien els periodistes.

    Joc de miralls (Barcelona: Planeta, 1989), pàg. 16