Amb el pas de les setmanes, superat el sentiment inicial d’usurpació, de sentir-se apartada d’allò que li pertany per una desconeguda, l’Asel·lia Florejacs comença a veure el costat llaminer de la situació: pot canviar de ciutat, de parella, d’amics i de feina i començar de nou, sense explicacions i lliure de rèmores.

Eduard Márquez, «Pandèmia III. Subrogació», dins Zugzwang (Barcelona: Quaderns Crema, 1995), pàg. 74