S’estimba amb castells d’aigua l’esllavissada serra,
i al cru espetec s’esquerda l’Atlàntida trement;
los estels, dalt, aguaiten si esclata en llamps la terra;
la terra, si amb sos astres li cau lo firmament.

L’Atlàntida (1877), cant quart, «Gibraltar obert»