vagarejar v

Definició

1  Errar a la ventura.

2  Estar ociós, passar el temps sense fer cap activitat concreta.

Etimologia

De vagar, del llatí vacare, ‘estar buit, ociós’, arrel també d’altres mots com ara vaga, vacu o vacances.

Usos

  • Pels teus jardins, pels teus intactes boscos
    i les fràgils ciutats de l’esperança,
    ben lliure hi vagaregi la memòria,
    entre la claror tendra
    i daurada d’un temps d’ales i flors.

    Maria Àngels Anglada, «Infantesa», dins Columnes d’hores (1965-1990) (Barcelona: Columna, 1990), pàg. 67

Tema de la setmana

Mots miscel·lanis. El d’avui en record de Maria Àngels Anglada; enguany ha fet deu anys de la seva mort a Figueres. 

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

bonhomiafloc