cabut -uda adj

Definició

1  Tossut, caparrut, obstinat.

La Xesca és molt cabuda: mai no fa cas dels advertiments dels altres.

2  Que té el cap gros.

Usos

  • Ho sap el Papa, i el seu exnunci Lajos Kada i el seu assessor monsenyor Navarro, que Gaudí parlava en català, que sempre parlava en català, i que era tan cabut en el tema que fins i tot quan el 1910 els participants a la Setmana Social Catòlica, que es feia a Barcelona, van visitar la Colònia Güell, els va rebre i els va acompanyar en la visita sense canviar mai de llengua, cosa que li va valer una violenta recriminació del pare Gabriel Palau, fundador d’Acción Social Popular?

    «Salvem Antoni Gaudí!» (Avui, 20 de març del 2000)

Tema de la setmana

Gaudí. Avui fa 150 anys del seu naixement.

Temes i etiquetes