rusc m

Definició

1  Habitacle d’una comunitat d’abelles.
2  Clos artificial destinat a allotjar un eixam d’abelles que permet fàcilment l’aprofitament de la mel i de la cera que elaboren. És anomenat també arna o buc.

Usos

  • Però sucant bunyols dins el plat de mel novella rèiem a riallades, quedàvem amb el nas empastifat. Un parell de setmanes abans de Tots Sants buidàvem els ruscs. Eren de fusta, com casetes, i de test i tubulars. Hi anaven l’avi i mon pare, el cap tapat amb una caperutxa amb el davant de reixeta, els pantalons ficats dins botes i les mànigues de la camisa fermades amb un cordill. I guants. Si les abelles ensumaven carn picaven amb frenesí.

    Baltasar Porcel, Difunts sota els ametllers en flor (Barcelona: Destino, 1970)