Definició
Etimologia
Llaurar (solcar la terra amb l’arada) prové del llatí laborare, ‘treballar’, de labor- oris, ‘fatiga, treball’, especialitzat en el llatí vulgar hispànic en el sentit de ‘feina agrícola’ i ‘producte agrícola’. Més paraules que provenen de la mateixa arrel són llavor, elaborar, laboratori i laborista.
Usos
A la casa de l’alcalde no hi havia ningú. Tothom era a treballar al camp. «¿Veu aquell home que llaura a parell allà enllà? —em digué una criatura assenyalant un llaurador situat a dos quilòmetres—. Sí? Doncs és ell.» La senyora de l’alcalde feia herba per als conills a l’entrada del poble. Em digué que no sabia res de la clau, que mai no l’havia tinguda, etcètera.
Josep Pla, El carrer Estret (1951)
Tema de la setmana
El camp i els pagesos