Encara plou: Ai, Senyor!, i jo que m’he deixat el paraigua com una bleda i m’atorrollo quan arribo a Barcelona, perquè com que no sé llegir per agafar el tramvia pateixo molt i sempre he de preguntar quin nom porta al costat.

Mercè Rodoreda, «En el tren», dins Vint-i-dos contes (1958)

És una bona noia que obra amb molt de zel i amb la millor de les intencions, i a més està en relació amb molts editors estrangers, però és bon tros bleda. És com aquella d’uns versos d’en Carner, que potser recordareu: «És tan bleda que fa goig». L’altra, la Carme Balcells, no és bleda, però és tan nerviosa que mareja, i també és un tros de pa de bona noia.

Joan Sales, 05.04.1967, dins Cartes completes (1960-1983) (Barcelona: Club Editor, 2008)