broc m

Definició

Part d’un recipient (gerro, càntir, porró, setrill, etc.) en forma de bec o de canó per on és abocada l’aigua, el vi, l’oli, etc.

El broc d’un càntir o d’un porró és la part per on es beu o per on s’omple. Hi ha un broc gros (el tot) per a omplir i un broc petit (el galet) per a beure.

abocar (una cosa) pel broc gros

Etimologia

Del llatí vulgar broccus, brocca, ‘que té les dents prominents’. Vegeu-ne més informació

Usos

  • En aquella època, el meu cap sanitari estava tan alcoholitzat que en tenia prou amb engolir un glop de conyac (solia xuclar-lo directament del broc de l’ampolla) per posar-se en un estat de mitja borratxera ja des del dematí. És això el que demanava a la beguda, aquell estat d’excitació; havia arribat a un punt que sense alcohol —és ell que m’ho havia dit— se sentia incapaç de fer res.

    Joan Sales, Incerta glòria (Barcelona: Club Editor, 1999 [1956])
  • Percebia el sorollar d’un líquid que es vessava a raig, talment, com si algú, molt a prop d’ella, decantés l’aigua d’un càntir pel broc gros.

    Prudenci Bertrana, Els herois (Barcelona: Editorial Catalana, 1920)

Tema de la setmana

Divendres no estàvem per brocs, però què és un broc? Aquesta setmana veurem uns quants mots relacionats amb les dents (broc s’hi relaciona a través de l’etimologia).

Enllaços

Temes i etiquetes

11 comentaris a “broc”

    • Joan BOSCH — Elna (Rosselló)

      Em sap greu, però BOTIJA és una denominació castellana. Vegeu el DCVB.
      A Elna (Rosselló) en diem un POAL. Vegeu el DCVB:

      POAL m.
      || 2. Càntir, recipient amb broc per a beure (Ross., Conflent, Olot, Banyoles, Molló, Priorat, Conca de Barberà); cast. botijo.

      Respon
    • Joan BOSCH — Elna (Rosselló)

      A Elna si algú beu directament del broc diem que TOTA del verb TOTAR (Vegeu el DCVB):

      2. TOTAR v. intr.
      Beure posant-se el tòt o broc dins la boca (Alt Empordà).
      ETIM.: derivat de tòt.

      Respon
  1. Joan BOSCH — Elna (Rosselló)

    D’un BROC també se’n diu un MORRO (Vegeu el DCVB):

    MORRO m.
    II. Objecte que per la seva forma, relleu o posició avançada, té semblança amb el morro d’un animal.
    || 1. Part sortida de la vorera o boca d’un recipient. Un cetrill olier ab lo morro trencat, doc. a. 1409 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Compon-los dins una cassola amb aygo que no arrib a sa vorera o morros d’es cubellets, Ignor. 71.

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

no estar per brocsqueixal