Van rebre l’advocat mentre esperaven la policia, que s’havia de fer càrrec del cadàver, ja m’entendràs, es disculpava el metge a l’orella d’en Virgili, amb els infermers al davant estic lligat de peus i mans, n’he de donar part, aquestes coses s’acaben sabent i al capdavall rebríem tots, no hi fa res que sigui una pobra boja, deu tenir diners, propietats, algú les deurà heretar i llavors pensarien que… no, el va interrompre en Virgili, no té res, pobreta, ja fa molt de temps que va fer donació de tot el que tenia a la seva germana…

Margarida Aritzeta, El verí (Valls: Cossetània, 2002)

Hem d’interpretar Mozart —com qualsevol altre mestre— segons les emocions que ens desperta la seva música, i ens hi hem d’enfrontar amb determinació, seguint els nostres impulsos íntims. És possible que ens equivoquem; així i tot, val més abandonar-se lliurement a l’emoció que sentir-se lligat de peus i mans per prejudicis que impedeixen de sentir-la.

Pau Casals al llibre de Josep M. Corredor, Converses amb Pau Casals (Girona: Edicions de la Ela Geminada, 2012 [1967])