closca f

Definició

Conjunt d’ossos que formen la part superior del crani. Per extensió, cap. En sentit figurat, també vol dir capacitat intel·lectual, talent, intel·ligència.

Si quan vas amb bici no et poses el casc, un dia et trencaràs la closca!

Etimologia

Probable alteració de casca (clofolla; probablement del llatí vulgar quassicare, derivat del llatí quassare, ‘sacsejar, masegar’), per influx de clova (també clofolla, del cèltic knoua, ‘nou [fruit]’, amb acomodació al llatí o al romanç).

Usos

  • I ens passem una part important de la nostra vida xerrant sobre conceptes que només existeixen dins la nostra closca i que de cap manera podríem dibuixar. Només excepcionalment, com la «justícia» representada amb una figura d’ulls embenats que aguanta unes balances.

    Jesús Tuson, Una imatge no val més que mil paraules (Contra els tòpics) (Barcelona: Empúries, 2001), pàg. 15
  • Què hi feia un mort, allí, en tot aquell joc? Els morts solen destorbar sempre. I aquest més que no pas cap altre. Perquè li havien fotut una bala a la closca.

    Jaume Fuster, De mica en mica s’omple la pica (Barcelona: Edicions 62, 1971), pàg. 12

Tema de la setmana

La setmana passada la cosa anava de números, amb concurs inclòs (qui vulgui saber-ne els resultats haurà de fer clic al primer enllaç), per variar una mica de tanta lletra que tenim a ‘Cada dia un mot’. En homenatge als qui s’hi van trencar la closca per trobar-ne el desllorigador, aquesta setmana veurem alguns sinònims de ‘cap’.

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

fer-ne cinc cèntimsmagí