Rodamotaires del món,

Les locucions i frases fetes enviades la setmana passada anaven de números, això era prou clar. Les trobareu totes aquí (en un tres i no res, ésser tot u, de quatre grapes, entre dos foscants, fer-ne cinc cèntims). Com en ocasions anteriors, el repte consistia a descobrir quina de les cinc no encaixava amb les altres quatre i per què. Vegeu aquí les bases completes del concurs.

Vam començar a rebre respostes amb tota mena d’hipòtesis des de dilluns mateix… tot i que la primera resposta correcta ens va arribar divendres a la matinada, quan ja s’havien enviat tots cinc mots. El tema general («unitats fraseològiques que inclouen números», per dir-ho a la manera tècnica de Susana Pastor, de Beneixama, Alt Vinalopó) ja va ser endevinat per uns quants agosarats des de dimarts mateix, amb només dos mots enviats. Dijous un bon nombre de subscriptors va aprofitar l’obvietat del tema per aventurar que el mot que no hi encaixaria seria el de divendres, ja que no contindria cap número. En veure, però, que el mot de divendres era fer-ne cinc cèntims, alguns van haver de replantejar les seves teories i intentar-ho de 9.

Tot i que tant guarisme augurava algun repte matemàtic, alguns encara s’hi resistien. Joan Bosch, rossellonès acasat a Tolosa de Llenguadoc, ens deia dimecres: «Pensi que el tema de la setmana no té res a veure amb els nombres o les xifres. Seria massa fàcil. Doncs, faig l’aposta que el tema que cal endevinar està relacionat amb el fet que hi ha locucions que ens informen sobre la curta durada d’una acció. Jo diria que el tema de la setmana és: “Expressions que denoten la brevetat d’una acció o la simultaneïtat entre dos esdeveniments” (ex.: en un tres i no res, ésser tot u). Per tant, l’expressió que no encaixa és de quatre grapes.» L’endemà hi insistia, el tema seria «locucions temporals fetes amb xifres o nombres». L’endemà passat, però, amb fer-ne cinc cèntims sobre la taula, la teoria potser ja no era tan clara.

Altres rodamotaires s’han apuntat a la teoria diguem-ne del temps, que descarta de quatre grapes: Jordi Sueiro, de Vilafranca del Penedès, proposa el tema «frases fetes relacionades amb temps curts»; Dolors de Barcelona creu que totes les frases tenen alguna cosa a veure amb la rapidesa amb què es fan; Maria Iniesta, de Solsona; Noèlia Masdéu, de Reus; Neus Urpí, de Sant Sadurní d’Anoia; Víctor Xaubet, de Mataró; Carme Prats, de Barcelona; Lourdes Ferré i Vall… Margarida Auguet, de Sant Julià de Ramis (Gironès), també parla d’«accions ràpides» (però descarta entre dos foscants, «la més lenta de totes les situacions… i també la més poètica»); Brisa Martínez i Roig, de Barcelona (que diu que la que no hi encaixa és ésser tot u), Rosa Maria Vivó, de Sabadell (que treu fer-ne cinc cèntims)…

Un altre grup ha optat per continuar furgant en els significats de les frases. Emma Kestelboim, de l’Argentina, aventura que en la frase en un tres i no res el tres no té el significat de número, mentre que a les altres expressions el número sí que actuaria literalment com a tal. Hipòtesi que subscriuen també Maria Pujol i Valls, del Masnou, i Francesc Xavier Gil i Aysa, Ramon Sales i Montserrat Lloret, tots tres de Barcelona.

Tot plegat, vuits i nous i cartes que no lliguen… Carmen Martín, d’Elx, proposa una hipòtesi (parcialment subscrita per Mercè Gratacós, de Barcelona) que no està malament: la que no encaixa és en un tres i no res perquè és l’única de les cinc que conté dues o fins i tot tres xifres: un (1), tres (3) i res (0). Una altra hipòtesi paramatemàtica: totes les expressions són de tres paraules, llevat de en un tres i no res que en té 3×2, és a dir, sis. Qui vota per aquesta? Doncs Rafael Montané Vendrell, de Vilafranca del Penedès; Francesc Arnau i Chinchilla, de Godella (Horta Nord); Teresa Rosell, de Vic i Rigola Rodríguez, de Barcelona. Ara bé, què en fem, de fer-ne cinc cèntims? Perquè tingués tres paraules hauríem de fer veure que el pronom en (fer-ne) no existeix… Ja sabem que els pronoms febles estan en perill d’extinció, però de moment són mots que compten tant com els altres.

Els nombres primers també han portat de corcoll més d’un concursant… El quatre evidentment no ho és… però és que l’u tampoc! Els qui s’apunten a aquesta teoria són Martí Utset Gil, d’Arenys de Munt; Miquel Saumell, de Barcelona; Albert Farré Benet, de Sant Cugat del Vallès; Txell Roca Anfruns, de Vic, Ricard Gonzàlez Tambo, de Barcelona, i Joan Maria Talarn, de Reus.

Una altra teoria espúria però enginyosa: la de Càndid Miró, de l’Escala (Alt Empordà), que diu que la que no quadra és ésser tot u perquè és l’única en què la quantitat apareix al final i no enmig de la frase.

Un grapat de concursants s’han fixat en la seqüència que formaven els números: 3, 1, 4, 2, 5. Ben observat: anem per bon camí! Això ha inspirat noves teories: que fer-ne cinc cèntims era l’única expressió que incloïa el número que coincidia amb el dia de la setmana en què s’havia enviat (divendres=cinquè dia) (subscrita per Joana Roch Izard, de Barcelona, amb el mèrit afegit que prediu, dijous, que el mot de l’endemà contindrà un cinc), Rubén Fernández, d’Alacant i potser algú altre que em descuido perquè m’estic fent un embolic amb tants missatges rebuts. Josep Queralt, de Barcelona, i Àfrica Garriga, de Granollers, també fan càbales amb els nombres per trobar què s’amaga rere aquesta seqüència. Encara no hi cau ningú?

3  1  4  2  5

Com dèiem més amunt, la primera resposta correcta a l’enigma plantejat la vam rebre divendres 14/3 a les 3 (i no res) de la matinada… L’Heura, de Barcelona, va esperar a rebre el cinquè i darrer mot de la setmana per trencar-s’hi una estoneta la closca… (per cert, avís als noctàmbuls: els mots s’envien automàticament als subscriptors cap a les 2 del matí, però habitualment són consultables a la web des de les 12). «Crec que el mot que no encaixa és el de dijous, entre dos foscants. Aquesta setmana tot eren frases fetes amb números que han creat la seqüència 31425, que formaria els primers 5 dígits del nombre pi [3,1415926535…] si el de dijous fos un 1.» Barretada! I això que divendres era el dia pi (3·14), celebrat arreu del món pels pifilòlegs. Massa lletruts tenim per aquí i pocs matemàtics: ningú va aprofitar aquesta pista.

De les 77 respostes rebudes, que déu n’hi do, l’única 100% correcta era aquesta. Però com que teníem dos llibres reservats per a dos eventuals encertants, donarem el segon premi a l’Albert Dalmau, de Calonge (Baix Empordà), que encerta el tema però com que al seu dia no devia aprovar les mates no recorda gaire bé quin és el nombre pi i pensa que el que no hi encaixa és el 5.

El premi a la resposta més original se l’enduu Neus Roig, d’Onda (Plana Baixa), que combina imaginativament números i lletres: «La que no encaixa és ésser tot u, perquè de les cinc xifres és l’única que té el mateix nombre de lletres que el número que designa». Efectivament, tres té quatre lletres, quatre en té sis, dos en té tres i cinc en té quatre. Només u té una lletra! (que a més és la u). Per si no n’hi havia prou amb això, ofereix una resposta alternativa: «La suma dels valors de cada lletra en l’Scrabble sempre és parell, sempre amb l’excepció de l’u». Efectivament: T₁ R₁ E₁ S₁ =4; U₁ =1; QU₈ A₁ T₁ R₁ E₁ =12; D₂ O₁ S₁ =4; C₂ I₁ N₁ C₂ =6. Bingo!

I un parell de mencions especials, per anar acabant: Carles Plana, del Poblenou (Barcelona), que no l’endevina però diu: «Per cert, i traient l’1, els altres componen la combinació secreta d’un cadenat de bicicleta que tinc: 3245. Per confegir-la, tinc la frase “Per mi obre-tanca”, que és el que fa una combinació secreta de cadenat, i en què cada paraula té tantes lletres com el número que representa.» Molt hàbil! Ara para atenció on lligues la bici, xaval, que ja ho sabem tots!

I la segona menció a l’originalitat la mereix sens dubte Albert Garcia Elena, de Sants (Barcelona), que opina que l’expressió que no encaixa amb les altres és no tenir dos dits de front. No està malament la pensada: és evident que no hi encaixa… perquè no formava part de les enviades durant la setmana!

Com havíem anunciat, els guanyadors rebran properament a casa seva (sempre que a Correus facin la feina que toca) un exemplar del llibre Caçadors de paraules, basat en el programa homònim de TV3, gentilesa d’Ara Llibres. Moltes gràcies a tots els participants, lectors, amics i subscriptors i fins al proper concurs!

Jordi Palou
coordinador de ‘Cada dia un mot’
El Montmell (Baix Penedès), 17 / març / 2008

Els cinc mots del concurs
http://rodamots.cat/2008/?w=11

Bases de participació
http://rodamots.cat/escreix/enigmot-marc-2008-bases/

Cada dia un mot
http://rodamots.cat/