no tenir dos dits de front

Definició

(o de seny, o d’enteniment)  Ésser molt curt d’enteniment o obrar d’una manera molt poc assenyada.

Per les seves declaracions recents, sembla que alguns ministres no tinguin dos dits de front.

Usos

  • Com bé diu Teresa Pàmies al seu llibre [L’art d’envellir], fer-se vell tampoc és garantia segura de tornar-se més savi: la vellesa potencia algunes característiques i altres les deixa de banda. Ho cantava Brassens: «Qu’on ait vingt ans, qu’on soit grand père, quand on est con, on est con». Que, traduït, ve a dir que si ets un torracollons sense dos dits de front, els anys no modificaran ni un mil·límetre tan lamentable condició. És probable que fins i tot l’agreugin…

    Imma Monsó, «De romanços, res» (El País [Quadern—Catalunya], 21 de març del 2002)

Tema de la setmana

crítiques literàries

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

farragós -osagrapa