Definició
Sentència llatina que fa referència al fet que les paraules dites oralment són fugisseres mentre que, en canvi, les que queden escrites romanen, per bé o per mal. Literalment: ‘les paraules se les enduu el vent, el que s’escriu roman’. Llegiu-ne més informació aquí.
Refranys de sentit similar
La idea continguda en la sentència s’expressa avui dia en català amb diversos refranys com ara La paraula vola; Paraules! El vent se les emporta; Paraules i fulles, el vent se les emporta. Trobem la noció de la irreversibilitat de la paraula dita, d’altra banda, en refranys com Paraula i pedra solta no tenen volta.
Usos
En els seus anys d’escolar, X va aprendre que tot el llatí que li calia saber havia de servir només per memoritzar bé una sola frase: verba volant; scripta manent. Si en lloc de delinqüent hagués estat bisbe, no hauria dubtat gens a fer-se inscriure aquesta divisa en l’escut propi de la seva dignitat. Rere les paraules, també volava ell. Mai no havia acceptat ni un sol encàrrec per escrit. Era home de costums i conviccions inamovibles, capaç d’avortar qualsevol operació si el més petit detall hagués atemptat contra la seva metodologia professional. No podia estar en possessió de res escrit.
Oriol Ponsatí-Murlà, Totes les estacions de França (Barcelona: Empúries, 2014), pàg. lxixValentia, anno nativitate Domini 1660 — Diu la saviesa del proverbi que al cor dels hòmens ningú no entra; tanmateix vull obrir-vos el meu per contar la indigna vida que he dut, a fi que, Déu volent, tingueu la caritat de ser benèvols si la jutgeu. Vull reportar-la per a memòria dels temps que vindran, en descàrrec de l’ànima i damunt paper, ja que les paraules dites són com la pols fina que s’endú l’aire amb un lleu bufit, mentre que les escrites hi romanen: «Verba volant, scripta manent».
Josep Lozano, El mut de la campana (Alzira: Bromera, 2003), pàg. vii
Tema de la setmana
Scripta manent: expressions llatines tretes de 100 llatinismes més vius que mai, de Núria Gómez Llauger i Enric Serra Casals (Valls: Cossetània, 2014)