Era la Festa els trons i els coets. I la gran palmera de la Mare de Déu.
   Deien els llibres d’actes que el consell disposava que els carrers s’adornassen amb lluminàries per a les festes de la Mare de Déu d’Agost, i que se servissen refrescs amb la neu que els de l’Alcoià havien guardat des de l’hivern dins dels pous, en l’entranya de la serra; i es corrien bous; i es disparaven focs d’artifici i llums de bengala.

Gaspar Jaén, Llibre de la festa d’Elx (Elx: Manuel Pastor, 1984)

Vaig passar de ser físicament hiperactiva, a immòbil pensadora sense límits de temps o d’espai. Les hores es fan llargues i el panorama que emmarcava l’amplíssim finestral, amb les lluminàries vacil·lants de Barcelona, l’eixamplava encara més. Pensava en cases que mai ressuscitaré, en mobles que mai faré restaurar, en petits objectes preciosos que mai trobaré en soterranis humits i foscos de cases de pagès.

Sílvia Soler, Petons de diumenge (Barcelona: Columna, 2008)