Joan Amades
No poder obtenir una cosa o no poder treure algú ni a fum de sabatots equival a dir que no és possible d’obtenir el que desitja ni apel·lant als procediments extrems i radicals i de major força. Té origen aquest refrany en el vell costum de fer fum de sabatots als vidus casats de nou que, després d’una forta i perllongada esquellotada, no s’avenien a pagar el que se’ls demanava en concepte de gentilesa o gratificació per a beure i refrescar el jovent. Després d’uns dies d’esquellots, que solien estipular-se i que variaven segons els casos, si els casats no es rendien, se’ls feia fum, que consistia a introduir-los dintre de casa pels procediments més viables, però apel·lant a tots els mitjans i recursos, substàncies enceses, generalment cuir de sabates velles o excrements de gat, que, en cremar, produeixen mala olor i una forta fumera mig asfixiant. Aquests procediments d’induir els vidus a satisfer una quantitat en profit de la jovenalla no tan sols eren tolerats per les autoritats, sinó que fins en alguns casos havien estat protegits i emparats per aquestes, si bé en altres n’havien estat castigats els promotors. Es feren cèlebres uns esquellots i fums que a darreries del segle XVII es feren a uns nou casats de les Voltes dels Encants de Barcelona.
Joan Amades, Refranyer català comentat (Barcelona: Selecta, 1951)
El nostre agraïment a Víctor Pàmies i Riudor per haver-nos facilitat aquest passatge.
El nostre agraïment a Víctor Pàmies i Riudor per haver-nos facilitat aquest passatge.
Comentaris recents
capellà
Enric Gomà explica aquí el perquè dels capellan...
capellà
Sempre m'ha fet gràcia que dels esquitxos de ...
rector
"Regent" també sembla un mot emparentat amb el d'...
mossèn
La paraula mossèn la remeteu al ...
l’amo
El Louis Juanchich conreava quasi bé 4 ha de terr...