Definició
Barra rígida mòbil voltant (o girant) damunt un punt de suport o fulcre, que serveix per a aixecar coses pesants.
S’usa sobretot en sentit figurat: La riquesa és alçaprem del món.
fer alçaprem Emprar una barra o una altra eina a tall d’alçaprem per a alçar, somoure, etc., algun objecte.
«En la terminologia actual, la llei de la palanca explica que forces petites poden elevar grans pesos perquè la palanca amplifica una força segons la proporció de les distàncies al fulcre o punt de suport de la palanca» (Stephen Hawking i Leonard Mlodinov, El gran disseny, trad. David Jou).
Etimologia
D’alçar i prem, del verb prémer. Tot i que el primer document escrit on apareix aquest mot és del 1776, segons Coromines «ja devia existir en el segle XVI i fins a l’Edat Mitjana, car des del català sembla haver-se propagat com a terme de gent de mar al castellà i al francès, on ja es documenta en aqueixes dates».
Usos
No vaig fer cap pregunta perquè se’m va asseure al costat i decantant-se una mica es va treure de la butxaca el ganivet que li havia regalat i me’l va ensenyar, està esguerrat, va dir. Volia obrir una capsa fent alçaprem amb el tornavís, i mira, el tornavís trencat. Estava contenta d’haver-me tornat a veure, i va afegir baixet que no li agradaven les persones que l’estimaven. Estimant-la era com si la lliguessin, com si no la deixessin bellugar. Necessitava sentir-se i poder anar on volgués i ajudar qui ella volgués; sense que l’ajudar es convertís en una obligació.
Mercè Rodoreda, Quanta, quanta guerra… (Barcelona: Club Editor, 1980), cap. XIIArbós va seguir furgant una estona i, després, va alçar la vista i, mirant el seu company, li va dir:
Josep M. Palau i Camps, Unes lligacames negres (Palma: Moll, 1996), pàg. 193
—López, miri si pot estirar el calaix cap avall mentre jo faig alçaprem.
Tema de la setmana
Mots derivats d’alçar