No és que el tiet no valorés en Manel, no; el tenia en alta estima, però com que era una mica classista i, a part de ser el seu estret col·laborador, en Manel era també fill de la senyora de la neteja de casa seva, de vegades no el tractava amb prou delicadesa. Malgrat haver comès l’equivocació de néixer pobre, el veia com una mena d’assegurança futura, o almenys com un tapaforats important. A part, si l’oncle era franquista, en Manel encara ho era més. Fins i tot militava a Fuerza Nueva, segons el tiet els «únics amb collons» per frenar la decadència del Règim, que en aquella època semblava que ja no tenia aturador. La relació entre tots dos era, per tant, i segons la ideologia esquerrana amb què jo veia les coses, la natural entre el capital i el feixisme. Oli en un llum.

Antoni Gual, Locus (Barcelona: La Campana, 2015)

A Setaddar, una dona pacient i senzilla, no li va costar gens avenir-se amb els constructors. Va desar els dissenys del marit —que ella tampoc no sabia llegir— i va plantar-se a peu d’obra, fent portar els carreus cap aquí i les bigues cap allà. Amb un ull guaitava la sopa o els confits, i amb l’altre seguia els moviments dels tapaforats. Quan li semblava que una pedra era col·locada fora de lloc, o que la volta d’un finestral era massa estreta, s’acostava als homes i els renyava, sense alçar la veu, fins que desmuntaven el llenç i el tornaven a bastir. En marxar, els picapedrers li van dedicar tots els elogis del món. Van oferir-li una talla en boix de la Mare de Déu de Lluc —que després vam amagar en un bagul—, i van confessar que si no hagués estat jueva l’haurien proposada com a patrona de l’ofici.

Alfred Bosch, L’atles furtiu (Barcelona: Columna, 1998)

Ens agradi o no, la llengua tradicionalment associa gènere amb sexe a partir del binarisme: ell és el mascle i ella, la femella. La gran veritat és que el desdoblament, amb la voluntat de ser inclusiu, és carregós i exclou a qui no s’identifica amb home o dona, és a dir, exclou les persones no binàries, i aquest sí que és un tema que em preocupa. El desdoblament de gènere és un tapaforats mal fet.

Míriam Martín Lloret, «A la recerca de la inclusivitat perduda», dins Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou, a cura de M. Carme Junyent (Vic: Eumo, 2021)