Definició
Donar la gana (col·loquial).
Ho faré si em rota.
Etimologia
De rotar en el sentit d’‘eructar, fer un rot o rots’, del llatí ructare, mateix significat, freqüentatiu d’(e)rugere, íd.; ructare fou substituït en llatí vulgar i tardà per la forma alterada ruptare que justifica l’evolució fonètica romànica.
Usos
—Els lladres. M’han disparat.
Jordi Lara, Mística conilla (Barcelona: Edicions de 1984, 2016), pàg. 27
—Quins lladres?
—Dos malparits —vaig dir amb veu terrible—. Potser duien el botí de les arracades. Vols que anem a veure si els trobem?
—És igual.
—Gallina.
Se li van fer rodons els forats del nas. Havia picat.
—No. D’acord. Ja sé on deuen ser.
Era un moment irrepetible, un privilegi de la infantesa: fecundàvem la llegenda amb un esqueix de veritat i ja no hi havia marxa enrere; l’un per l’altre podíem creure en el que ens rotés.Ara venia, cada diumenge, Rafelet a casa de Júlia. La mare, a la fi, va protestar. «Aneu amb Glòria, que jo, els diumenges, vull tocar-me la panxa amb dos pals, si em rota.» Tampoc no volia acompanyar-los. A la mare li agradava la soledat. Alçava el colze. No tant com deien. Però l’aiguardent de fer pastes volava els diumenges. «Que no penque, jo, cada dia? Que no hi tinc dret? Que no és ma casa?»
Isabel-Clara Simó, Júlia (Alzira: Bromera, 2003 [1983])
Tema de la setmana
Llenguatge col·loquial
Al Rosselló, el verb rotar també significa: tenir abundància fins a vessar (vegeu el DCVB).
Exemples:
Va emplenar la gresala fins que rotés.
Després del batut, el rec anava de gom a gom. Finalment, va rotar a l’altura de l’eixauc de l’hort del veí i va negar el remingol del camí carretal que mena a l’entrada del mas.