Definició
Fill d’un cosí o d’una cosina del pare o de la mare.
En Joan és un cosí prim meu; però m’hi relaciono més que no pas amb els cosins germans.
Amb la Gemma som cosines primes; és filla d’una cosina de ma mare.
També: cosí segon
Etimologia
Del llatí consobrinus primus, ‘cosí primer’, per una alteració fonètica complexa: cosob(r)inprimu, cosuinprimu, cosinprim, cosin, quan cosí prim alternà amb cosí segon.
Usos
Quan el metge va arribar, ma mare ja era morta. Però havien pogut salvar el meu germà Celestí… De nit era quan vaig vore entrar a casa Sento Parra: em va embolicar en una manta, em va carregar en la tartana que teníem i enfilàrem, tot fosc, cap a Xàtiva, cap al convent de les clarisses del carrer Montcada, perquè se’n fera càrrec meu una cosina prima de ma mare que estava allí de monja, Sebastiana, crec que li deien… No sé el temps que vaig estar-me allà…
Toni Cucarella, L’última paraula (Barcelona: Columna, 1998)—Ets admirable, Agneseta. Si fóssem majors crec que et faria la meua estimada.
Jordi Valor i Serra, «La cosina Agnés», dins Històries de muntanya i de vora mar (Alcoi: SCA, 2009)
—¿Cosins i tot?— preguntà ella, eufòrica de satisfacció.
—No oblides que som cosins prims només. Els cosins de veres són ta mare i la meua. ¡I n’hi ha tants que s’hi casen així i tot!…
Tema de la setmana
Parents. El mot d’avui és un suggeriment de Vicent Sendra, de Cullera (Ribera Baixa).