—Miri, senyoreta —em va dir Pla mentre menjàvem—, el segle XX ha estat un segle desastrós. Hi ha hagut l’estalinisme. Hi ha hagut el nazisme. L’única cosa bona del segle XX ha estat la invenció del WC.
   A mi em va semblar un estirabot propi d’un senyor que escrivia com els déus. Però un déu reaccionari, al capdavall. Doncs bé: els he de confessar que, just fa una setmana, l’he comprès, al senyor Pla.
   I és que se’m va trencar el meu WC. Se’m va esquerdar el recipient que la meva àvia encara anomenava la comuna. O cal Felip. Per si els joves que em llegeixen no m’entenen, els diré que no es refereix al senyor González. Sinó a Felip V. Anar al WC era anar a cal Felip, el borbó que ens la tenia jurada.

Montserrat Roig, «Això no és un article escatològic», dins Un pensament de sal, un pessic de pebre (Barcelona: Edicions 62, 1992), pàg. 302

L’altre dia em va estranyar que molts companys del diari desconeguessin l’expressió popular vaig a can Felip, en el sentit de vaig al lavabo, una manera lúdica de recordar el rei Borbó que va anorrear Catalunya el 1714. L’escatologia és una vella tradició d’aquí.

Ignasi Aragay, «Can Felip» (Avui, 14 d’abril del 2005)