Definició
Instrument de percussió, de metall, en forma de vas rodó, d’amplària creixent devers la boca, que va suspès boca avall i sona quan les parets són percudides per un batall a l’interior o per un martell a l’exterior.
Repicar, ventar, les campanes.
Qui fabrica campanes o les toca és un campaner. Les campanes campanegen. I alguns tocacampanes fan campana.
Etimologia
Del llatí tardà campāna, mateix significat, abreviació de vasa campana, ‘vasos de Campània’, regió d’Itàlia meridional d’on provenia el bronze de més bona qualitat.
Usos
He llegit que a Girona, de nit, les campanes de la catedral ja no toquen les hores. La Beneta ha de callar i aquelles seves campanades vellutades i greus ja no marquen les hores dels insomnes ni acompanyen les dels que dormen acotxats pel confort del seu ressò. Quan vivia a Girona, m’agradava sentir-les, les campanes. Els rellotges de l’ajuntament i de la catedral marcaven l’hora civil i la religiosa. Mai no tocaven alhora.
Narcís Comadira, «Les campanes» (Ara, 12 de febrer del 2016)L’organologia, disciplina que estudia els instruments, considera les campanes com a instruments idiòfons de percussió directa, és a dir, que el so es produeix entrexocant dues peces de l’instrument o bé colpejant-les amb un estri o amb la mà.
Josep M. Salisi i Clos, «Les campanes de Verdú. Recerca històrica i etnomusicològica» (URTX Revista Cultural de l’Urgell, núm. 14, 2001)
Tema de la setmana
Aquesta setmana veiem què repicàvem divendres: campanes!