campana f

Definició

Instrument de percussió, de metall, en forma de vas rodó, d’amplària creixent devers la boca, que va suspès boca avall i sona quan les parets són percudides per un batall a l’interior o per un martell a l’exterior.

Repicar, ventar, les campanes.

Qui fabrica campanes o les toca és un campaner. Les campanes campanegen. I alguns tocacampanes fan campana.

Etimologia

Del llatí tardà campāna, mateix significat, abreviació de vasa campana, ‘vasos de Campània’, regió d’Itàlia meridional d’on provenia el bronze de més bona qualitat.

Usos

  • He llegit que a Girona, de nit, les campanes de la catedral ja no toquen les hores. La Beneta ha de callar i aquelles seves campanades vellutades i greus ja no marquen les hores dels insomnes ni acompanyen les dels que dormen acotxats pel confort del seu ressò. Quan vivia a Girona, m’agradava sentir-les, les campanes. Els rellotges de l’ajuntament i de la catedral marcaven l’hora civil i la religiosa. Mai no tocaven alhora.

    Narcís Comadira, «Les campanes» (Ara, 12 de febrer del 2016)
  • L’organologia, disciplina que estudia els instruments, considera les campanes com a instruments idiòfons de percussió directa, és a dir, que el so es produeix entrexocant dues peces de l’instrument o bé colpejant-les amb un estri o amb la mà.

    Josep M. Salisi i Clos, «Les campanes de Verdú. Recerca històrica i etnomusicològica» (URTX Revista Cultural de l’Urgell, núm. 14, 2001)

Tema de la setmana

Aquesta setmana veiem què repicàvem divendres: campanes!

Enllaços

Temes i etiquetes